Blog

Becoming a Master Athlete

Torun, finals de Març de 2019

Arriba el campionat del món d’atletisme Màster en pista coberta, un esdeveniment que tenia en ment d’assistir feia temps.Tot i tenir-la entre cella i cella, en alguns moments es va veure difuminada per uns últims mesos turbulents factor que ha afavorit que la concentració sigui màxima per a la cita.

Matinada de dijous,

Me’n vaig cap a l’aeroport on he d’agafar un vol fins a Frankfurt, per després arribar a terres poloneses.Deixo les coses a l’apartament i directe a la pista a confirmar.Primer contacte: veig la pista, i em quedo al·lucinat amb el Torun Arena, és un escenari màgic, increïble!!

M’assec a la grada i noto la panxa remoguda, els nervis van per dins, remeno la bossa que ens han regalat, miro els dorsals…respiro l’aire del mundial. Penso en les ganes i sobretot que arribo en un estat òptim de forma que m’ajuda a somiar amb coses grans.

20190328_153314

A la nit me’n vaig a sopar amb un gran amic i company de batalletes. I un referent màster a nivell mundial.

Divendres matí, dia de semi finals, les 18:46 són la hora que tocarà competir.

20190329_113036

Passejo per la ciutat de Torun per estirar les cames i sobretot per distreure el cap. El meu apartament està a un quart d’hora caminant.

Dinar, siesta i cap a la pista. No abans els dubtes de sempre, si fallo, si no va bé, però de seguida ho condueixo amb un: fes-ho com tu saps.

Arribo a la pista, amb taxi, caminant tinc uns 20 minuts, però prefereixo arribar amb temps. L’ambient que es respira a la pista es brutal: la cual cosa aprofito per començar a veure les primeres curses, i noto la tensió per tot el meu organisme.

En la meva ment només hi ha el: has vingut a disfrutar i competir el millor possible.

Toca escalfar, rutina de sempre, buscant sobretot bones sensacions. Tinc la estratègia molt clara al cap, al 500 hem posaré a davant. Els minuts van passant i cada vegada queda menys.Vaig cap a la cambra de requeriments, que està a uns 200 metres i 2 passadissos gegants de la zona d’escalfament.

Creuem primeres mirades amb els rivals, és inevitable mirar-se i anar pensant, aquest és bo, aquest corre més, aquest és el que està apuntat amb 3’50’’.

Entrada a pista. Rectes d’activació. Tinc ganes, moltes ganes. A la vegada, nervis.

Tret de sortida de la cursa, hem sento molt bé, les cames funcionen.No hem poso a davant sinó que deixo les 2 primeres voltes siguin d’aclimatació i seguretat. Vaig molt còmode, però necessito agafar el control. Falten 5 voltes i em poso a tensar del grup.

Estic molt tranquil, i sento que ara mano jo.

Els companys de selecció em van animant dient que vaig bé, les pantalles de la pista m’ajuden a veure, que m’han deixat uns metres. El ritme aproximat és de 2’50’’ el 1000.

Falten 500 metres, i començo a provar-me pensant en la final, no tinc intenció que m’atrapin, mantindré el ritme i al tocar la campana de l’última volta ja puc controlar al rival francès que ve ràpid per darrere, però a uns metres que no hem podrà recuperar a no ser que es desgasti a tope.

Guanyem la semifinal amb una marca de 4’08. Al final resulta ser la millor de les 2 semis. Sobretot em quedo que he tingut molt bones sensacions.

Estic super content, emocionat, motivadíssim, feliç.

Quan arribo a l’apartament començo a enviar audios a la gent que m’ha anat animant i seguint. Estic molt eufòric, però per sort la veu de la meva consciència hem recorda que: ‘No hem guanyat res’

La final és al dia següent a les 10.26 del matí, per tant cal recuperar bé. Perquè hi ha hores.

Dissabte. Dia 30 de Març. Marcadíssim en el calendari

M’aixeco d’hora, he pogut dormir relaxat.

No hi ha café a l’apartament i tampoc n’havia comprat. Aixi que esmorzo fruits secs que tinc a l’armari i bec molta aigua.  Vaig cap a la pista caminant. La panxa se’m remou, hi ha nervis i ganes alhora, és una final, de fet és la Final esperada.

Tinc la tàctica que farem servir al cap i moltes ganes.

Ara només toca anar passant el temps fins que donin la sortida.

L’ambient que es respira a la zona d’escalfament i cambra de requeriments és de final de campionat; tensió, mirades, cames amb fatiga del dia anterior, per sobre de tot hem dic: he vingut aquí a fer-ho bé. La idea per la final és atacar quan faltin 3 voltes.

Es dona la sortida, i hem quedo a cua de grup, a no pensar gaire, i veure com anirà.

446A2128

De seguida,casi sense temps a reaccionar, esdevé el 1r canvi de ritme, el polac Marcin Nagorek es posa a tirar quan portem 150 metres a ritme de sub 2’40’’, està apuntat amb molt bona marca i té molt bona planta, però el dia anterior havia corregut amb mi i va passar per temps. Moment d’incertesa…

La cursa es una persecució a Marcin, la qual cosa fa que vagi molt atent com es va desenvolupant la cursa i cada volta aproximadament vaig avançant una posició. Tinc les cames bé, però el neguit de que el polac està lluny.

Passen les voltes i veig que Nagorek comença a còrrer diferent, cada vegada el tenim més aprop. L’acabarem atrapant.

A tot això, estem a la recta abans de que posi que falten 3 voltes, i la meva alarma està activada.Toca posar-se a davant.

Accelero i hem poso davant del grup, tenim al polac molt a prop.

446A2134

Ens mira per la pantalla gran i no es deixarà passar, així que agafo la seva roda. La tàctica consisteix en fer un canvi llarg que desgasti als rivals, per no arribar tots frescos a l’última volta.

Estic convençut i vaig a per totes.

Resten 2 voltes i atrapem a Nagorek, que molt valent al notar-nos darrere, estira encara més les cames, cosa que aprofito per seguir-lo. La cursa està llançada. La previsió és que serà un 400 d’infern, però estic a davant per controlar moviments.

A punt d’entrar a l’última volta, toca agafar aire, hi ha dubtes, neguits, nervis, fatiga,

les cames estan en tensió, però falta una volta per acabar i estem aquí per competir al màxim.

Toca la campana, i el francès Nattes, hem passa com una moto, acte seguit el polac Arthur Kern també hem passa, moment de desconcert, perquè no havia començat el meu canvi i ells 2 estan per davant. Sang Freda. No m’han tret gaire distància.

Moment clau: la contra recta, estic 3r i enganxat als 2 de davant.

Agafo aire i el meu cap té clar que: HE VINGUT A GUANYAR, poso el kers, les cames reaccionen!!!! i veig que just abans de l’última curva estic 1r !!!

Sí!!! els he adelantat, entro als últims 100m a davant, estic a tope, i les meves cames només corren pensant en…arribar abans que els altres.

Tinc molta força i molta convicció.

Tinc ganes passar la meta i notar que ningú m’ha adelantat, tinc ganes d’aixecar el braços i sentir-me CAMPIÓ DEL MON!!!!!

446A2167

El somni s’ha complert, he aconseguit guanyar la carrera!!!

La sensació que experimento dins meu és indescriptible, però no puc deixar de somriure. Estic eufòric! Estic emocionadíssim, tot i que encara no m’ho acabo de creure.

He guanyat!!!

Penso en tots aquests mesos previs que ha valgut la pena no rendir-se, lluitar, creure, tenir fe en que sortirà bé.

M’en recordo que 2 dies abans de tancar inscripcions li dic al Xavi: he pensat anar a Torun..i hem contesta: i tant, allà arribaràs ben fort.

Me’n recordo del meu percentatge, del mega entreno a l’estadi olímpic, on entrenem la tècnica de carrera al llarg de tota la recta, parlant que en un mes era la final del mundial. Els MATcafés dels dissabtes, quan han sigut, realment l’altra motivació per entrenar.

Me’n recordo del meu germà, que ha estat allà dia rere dia. Motivant-me a córrer.

Me’n recordo del Juanma i el Josep, per mi la medalla és per ells 2 també.

Em sento privilegiat i feliç!!! Sobretot per rebre el suport dels meus, de la meva gent, que realment ha estat allà amb mi. Veig els vídeos que ha grabat la meva família, veig els companys del MAT de la Marbella que han parat l’entrenament per veure la meva final, veig el grup de Comunio amb més de 50 missatges, s’ho han currat tots amb el Vila, llegeixo totes les felicitacions, emocionat: M’enrecordo de tots i totes, família, amics, gent especial, coneguts. Es un moment molt especial.

És impressionant com un esport individual conté tants components propis d’esports de tarannà més col·lectiu.

L’esforç

El sacrifici et fa invencible.

L’altre dia en una conversa molt interessant amb una gran persona, va sorgir un tema educatiu i pedagògic entorn als infants que he considerat molt important per a escriure al blog: l’esforç.

Entenem l’acció d’esforçar-se com un acte que requereix sacrifici i motivació envers un objectiu.

La nostra incidència com agents educatius és fonamental sobretot en les primeres edats on directament tenim un paper molt important en el desenvolupament maduratiu dels infants, i els podem oferir una gran ajuda per al seu futur sobretot en la l’estructuració d’una bona actitud que els ajudi afrontar la vida amb uns valors clars, i sobretot amb motivació per a fer les coses.

No podem deixar de banda, que per la nostra part hem de tenir clara la dificultat del camí, on cada vegada costa més sacrificar-se i dedicar el temps que requereixen les coses, per tant s’ha de considerar un aprenentatge i aquest només té sentit si la meta és clara.

La demanda de la nostra societat, és d’anar avançant el temps més ràpidament i cada cop més perdent aquesta cultura per l’esforç. A més a més, l’esforç, com tot valor, té uns límits i s’emmarca en uns paràmetres. Cal tenir present que no tots els nens tenen les mateixes capacitats, per tant, no a tots se’ls hi pot demanar el mateix esforç.

Convivencia, indispensable!!

En el anterior post…No apuremos a los niños

Remarcamos la importancia de respetar el tiempo de cada niño. Ya que todos, absolutamente TOD@s, necesitamos nuestro tiempo para desenvolupar distintos procesos.

El post de hoy, ya hace días que lo tenía en mente, y queria hablar sobre las convivencias.

A finales de Abril de este curso nuestros alumnos realizaban las convivencias, y como cada año: resultó ser una experiencia fenomenal y gratificante para LOS NIÑOS Y NIÑAS de nuestro colegio, principales de este tipo de actividades.

El echo de salir de casa, en un medio natural (algunos realizan salidas con la família, pero otros…no se da el caso), durmiendo fuera con los compañeros ..es un aprendizaje y una experiencia FUNDAMENTAL que considero vital desde las primeras edades.

Uno de los beneficios es que les permite relacionarse en un espacio más “libre” y sin la presión que genera muchas veces el aula y el colegio; entre los aspectos positivos destacamos:

  • Actividades en un medio libre, natural con libertad y movimiento como herramienta principal.
  • Con  un monitor, persona ajena al día a día del colegio, con el que se puede crear un nuevo vínculo, y no el ya establecido con los maestros y profesores del colegio.
  • Relaciones nuevas con diferentes compañeros que no son “los de siempre”.

La convivencia es una herramienta de cohesión. Van de la mano. Si queremos un grupo cohesionado, es imprescindible haber experimentado una convivencia, porqué les ayuda a conocerse mejor, romper falsas creencias sobre compañeros y relaciones negativas, a partir de un entorno que genera situaciones iguales para todos, como podría ser los miedos al estar fuera de casa.

Otro aspecto importante es que la convivencia nos acerca y hace sentirnos positivos entre todos, ya que vivimos unos días agradables, contentos y con muchas emociones positivas, que si lo trasladamos en el aula, nos ayudarán a todos a tener un mejor ambiente en el colegio. Entre ellos, principalmente, y con el maestro a posteriori.

Convivamos…cada año !!!!

 

 

No apuremos a los niños

Navegant per la xarxa l’altre dia, em vaig topar amb aquesta frase:

30707234_1656836104431368_1604325324785451008_n

i és ben cert, el millor Regal com a docents que els podem oferir és el màxim d’experiències positives.

Respectem els seus temps, nosaltres els adults som responsables de poguer-los dotar d’aquests valors fora del món virtual hiperconnectat. Somriures, abraçades, tenir una mirada positiva vers l’infant, abraçar-los, fer-los jugar…. i sobretot mai deixar de somriure!!!

La felicitat s’entrena, però no es compra. Bé és cert que els diners ajuden, però tenir una bona autoestima és i serà el pilar d’una bona educació emocional, per afrontar la vida futura amb competències i valors suficients per ser autònoms i feliços !!!

 

Cohesión Grupal

Una vez arrancado el curso escolar 2017-18, tenía preparado un post motivacional, que dejaré para la siguiente entrada en el blog.

Estas semanas le he estado dando vueltas a uno de los valores y requisitos cada vez, bajo mi punto de vista fundamentales a tener en cuenta en el aula: la cohesión del grupo. Crear un buen ambiente proporciona una retroalimentación más rica y variada que la que puede aportar un solo individuo a otro.

Sentirse cómodo dentro del grupo estableciendo una red comucativa con los compañeros y compañeras de la clase ayuda al mejor desarrollo del alumnado garantizando de otra banda una buena calidad educativa.

Segun Bermúdez (2002) una buena cohesión hace disminuir la ansiedad del sujeto al enfrentar la tarea, al ver que no está solo y que otros enfrentan un problema similar; el grupo es también un sistema de trabajo económico que posibilita entrenar o preparar a un determinado número de personas en técnicas que permitan solucionar creativamente los problemas en poco tiempo.

Seguimos en el camino del curso 2017-18, con algunos grupos bien cohesionados, y los que aún no lo están tanto…les falta menos.

 

 

Oh Bolt!

Sábado 12 de Agosto, en la televisión.. Mundiales de Atletismo de Londres 2017.

El que fuera en las Olimpiadas el auténtico rey del tartán, Usain Bolt, saliendo de la cámara de llamadas con su habitual humor, sin perder la sonrisa, se dispone junto a todos los participantes del relevo 4×100 a salir en pista.

Seria un gran final para su carrera ganar el relevo..tras el bronce en la prueba individual, Jamaica dispone de un gran equipo. Aquí es dónde me gustaria detenerme hoy: la espectación que mueve este hombre. Cae bien, simpático, la pista le aplaude como un héroe. Ya es leyenda.

Ha creado la marca BOLT, sin duda la gente relaciona atletismo con Usain,es un atleta mediático, de los pocos, a nivel. Me enorgullece ver un estadio de atletismo lleno a rebosar aplaudiento a un atleta y no un futbolista. Su carácter sin duda genera buenas energias, buen rollo, buena sintonia, y eso el público lo valora.

Usain_Bolt-L-Equipe-mejor_deportista_ALDIMA20121213_0002_4

Me gusta la motivación que transmite, para el deporte de base es importante tener ídolos como él. Dan ganas de practicar la prueba de 100 y 200 metros. Después de Londres, recuerdo muchos alumnos en mi colegio, haciendo el gesto característico del atleta Jamaicano, fue una gran satisfacción al descubrir un nuevo ídolo, alejado un poco de los de siempre, y me sabe mal decirlo pero casi todos del mundo del futbol.

Seguimos en Londres…se da la salida a la prueba de los 4x100m, 1r relevista, 2ª entrega, última curca y el momento esperado!!!La recta final!! todos con la tensión de una final tan igualada y a la vez espectacular….y patapum!! Lesión del ídolo, que le impide terminar la prueba apartado totalmente de la medalla soñada. Triste despedida, para el que ha sido durante años, el rey indiscutible de la velocidad, pero por encima de todo, ha llevado al atletismo a un espectáculo junto a él.

Se te echará de menos, Usain!

 

Vídeo RTVE

Prensa escrita digital

https://elpais.com/deportes/2017/08/12/actualidad/1502549997_028889.html

https://www.elsoldemexico.com.mx/deportes/723366-usain-bolt-se-prepara-para-su-ultima-carrera-en-mundial-de-londres

http://www.bbc.com/mundo/deportes-40878803

 

 

 

Saber perder

Caballeroso gesto de Rafa Nadal, tras un partidazo en el que no pudo alzarse con la victoria.

http://buzz.eurosport.es/curiosidades/el-caballeroso-gesto-de-nadal-tras-perder-que-reconocio-todo-wimbledon-30591/#es-fb-sh

http://urbanian.mundodeportivo.com/es/deportes/7255/el-caballeroso-gesto-de-nadal-con-muller-y-con-la-aficion-de-wimbledon-que-incluso-ha-aplaudido-toni-kroos

 

 

Los entrenadores, grandes maestros

En la sociedad del siglo XXI, hay que apreciar el valor que puede reportar en nosotros la figura de nuestro entrenador, numerosos estudios constatan que el deporte es beneficioso para la salud mejorando nuestra formación física y autoestima, potenciando los valores sociales y la relación con el entorno.Este es el punto de partida de este post, en el que tratamos de analizar la relación de la figura del entrenador con nuestra propia educación.

A instancias de algunas religiones y de tradiciones espirituales el concepto de maestro se ha usado extendidamente para denominar a aquel individuo que supo impartir una enseñanza memorable en la misma y que perduró a través de los años y de los siglos. Entendiendo por maestro la persona que enseña o forma, especialmente de aquella que se reciben enseñanzas muy valiosas, queremos hacernos eco de lo importante que puede resultarnos un entrenador igual que un maestro en la escuela. Nos preguntamos:

Qué nos enseña un entrenador ?

Un deporte, una técnica, una táctica, una estrategia.Son distintas enseñanzas que nos pueden resultar valiosas en nuestra educación deportiva. Revisando la definición se refiere a la persona que entrena a personas o en la práctica de una actividad, en especial si se dedica a ello profesionalmente.

Solo nos entrena?

Si nos ponemos a pensar un poco más,los aprendizajes que se pueden conseguir durante el entrenamiento son fácilmente transferibles en nuestra vida cuotidiana. La relación es innegable, incluso Martínez (2016) combina las 2 palabras para misma reflexión «Los profesores deben convertirse en entrenadores del aprendizaje».

Queda claro que deporte y escuela tienen un papel muy importante en nuestras vidas. Y si bien el maestro puede ejercer de entrenador de conocimientos, el entrenador nos puede transmitir distintas competencias básicas.

Tal vez, sea una cuestión de conceptos. Tal vez sea la mitificación de la escuela. Pero tengamos claro que en nuestra formación deportiva, aprenderemos, igual que en nuestra formación académica gracias al papel de amb@s.

Gracias entrenadores.

Para los maestros y profesores: grandes entrenadores del aprendizaje.

Inauguramos!

Bienvenidos a mi web/blog personal !!

Tras 11 años de ser Diplomado en Magisterio de Educación Física y 22 como atleta, he decidido dar luz a mi propio web blog personal con la intención de aportar mi granito de arena en el mundo de la Educación y el Deporte, dos de los grandes pilares de mi vida.

El blog será la herramienta para ir publicando contenidos, artículos, vídeos, aportaciones…mientras que hay apartados más fijos y estables con contenidos como documentos, publicaciones, educación física, psicomotricidad, y muchos más que iré creando a partir de hoy.

A nivel de asesoramiento deportivo y entrenamiento personal, también este blog será la plataforma para contacto y publicación de contenido.

Un saludo !