Becoming a Master Athlete

Torun, finals de Març de 2019

Arriba el campionat del món d’atletisme Màster en pista coberta, un esdeveniment que tenia en ment d’assistir feia temps.Tot i tenir-la entre cella i cella, en alguns moments es va veure difuminada per uns últims mesos turbulents factor que ha afavorit que la concentració sigui màxima per a la cita.

Matinada de dijous,

Me’n vaig cap a l’aeroport on he d’agafar un vol fins a Frankfurt, per després arribar a terres poloneses.Deixo les coses a l’apartament i directe a la pista a confirmar.Primer contacte: veig la pista, i em quedo al·lucinat amb el Torun Arena, és un escenari màgic, increïble!!

M’assec a la grada i noto la panxa remoguda, els nervis van per dins, remeno la bossa que ens han regalat, miro els dorsals…respiro l’aire del mundial. Penso en les ganes i sobretot que arribo en un estat òptim de forma que m’ajuda a somiar amb coses grans.

20190328_153314

A la nit me’n vaig a sopar amb un gran amic i company de batalletes. I un referent màster a nivell mundial.

Divendres matí, dia de semi finals, les 18:46 són la hora que tocarà competir.

20190329_113036

Passejo per la ciutat de Torun per estirar les cames i sobretot per distreure el cap. El meu apartament està a un quart d’hora caminant.

Dinar, siesta i cap a la pista. No abans els dubtes de sempre, si fallo, si no va bé, però de seguida ho condueixo amb un: fes-ho com tu saps.

Arribo a la pista, amb taxi, caminant tinc uns 20 minuts, però prefereixo arribar amb temps. L’ambient que es respira a la pista es brutal: la cual cosa aprofito per començar a veure les primeres curses, i noto la tensió per tot el meu organisme.

En la meva ment només hi ha el: has vingut a disfrutar i competir el millor possible.

Toca escalfar, rutina de sempre, buscant sobretot bones sensacions. Tinc la estratègia molt clara al cap, al 500 hem posaré a davant. Els minuts van passant i cada vegada queda menys.Vaig cap a la cambra de requeriments, que està a uns 200 metres i 2 passadissos gegants de la zona d’escalfament.

Creuem primeres mirades amb els rivals, és inevitable mirar-se i anar pensant, aquest és bo, aquest corre més, aquest és el que està apuntat amb 3’50’’.

Entrada a pista. Rectes d’activació. Tinc ganes, moltes ganes. A la vegada, nervis.

Tret de sortida de la cursa, hem sento molt bé, les cames funcionen.No hem poso a davant sinó que deixo les 2 primeres voltes siguin d’aclimatació i seguretat. Vaig molt còmode, però necessito agafar el control. Falten 5 voltes i em poso a tensar del grup.

Estic molt tranquil, i sento que ara mano jo.

Els companys de selecció em van animant dient que vaig bé, les pantalles de la pista m’ajuden a veure, que m’han deixat uns metres. El ritme aproximat és de 2’50’’ el 1000.

Falten 500 metres, i començo a provar-me pensant en la final, no tinc intenció que m’atrapin, mantindré el ritme i al tocar la campana de l’última volta ja puc controlar al rival francès que ve ràpid per darrere, però a uns metres que no hem podrà recuperar a no ser que es desgasti a tope.

Guanyem la semifinal amb una marca de 4’08. Al final resulta ser la millor de les 2 semis. Sobretot em quedo que he tingut molt bones sensacions.

Estic super content, emocionat, motivadíssim, feliç.

Quan arribo a l’apartament començo a enviar audios a la gent que m’ha anat animant i seguint. Estic molt eufòric, però per sort la veu de la meva consciència hem recorda que: ‘No hem guanyat res’

La final és al dia següent a les 10.26 del matí, per tant cal recuperar bé. Perquè hi ha hores.

Dissabte. Dia 30 de Març. Marcadíssim en el calendari

M’aixeco d’hora, he pogut dormir relaxat.

No hi ha café a l’apartament i tampoc n’havia comprat. Aixi que esmorzo fruits secs que tinc a l’armari i bec molta aigua.  Vaig cap a la pista caminant. La panxa se’m remou, hi ha nervis i ganes alhora, és una final, de fet és la Final esperada.

Tinc la tàctica que farem servir al cap i moltes ganes.

Ara només toca anar passant el temps fins que donin la sortida.

L’ambient que es respira a la zona d’escalfament i cambra de requeriments és de final de campionat; tensió, mirades, cames amb fatiga del dia anterior, per sobre de tot hem dic: he vingut aquí a fer-ho bé. La idea per la final és atacar quan faltin 3 voltes.

Es dona la sortida, i hem quedo a cua de grup, a no pensar gaire, i veure com anirà.

446A2128

De seguida,casi sense temps a reaccionar, esdevé el 1r canvi de ritme, el polac Marcin Nagorek es posa a tirar quan portem 150 metres a ritme de sub 2’40’’, està apuntat amb molt bona marca i té molt bona planta, però el dia anterior havia corregut amb mi i va passar per temps. Moment d’incertesa…

La cursa es una persecució a Marcin, la qual cosa fa que vagi molt atent com es va desenvolupant la cursa i cada volta aproximadament vaig avançant una posició. Tinc les cames bé, però el neguit de que el polac està lluny.

Passen les voltes i veig que Nagorek comença a còrrer diferent, cada vegada el tenim més aprop. L’acabarem atrapant.

A tot això, estem a la recta abans de que posi que falten 3 voltes, i la meva alarma està activada.Toca posar-se a davant.

Accelero i hem poso davant del grup, tenim al polac molt a prop.

446A2134

Ens mira per la pantalla gran i no es deixarà passar, així que agafo la seva roda. La tàctica consisteix en fer un canvi llarg que desgasti als rivals, per no arribar tots frescos a l’última volta.

Estic convençut i vaig a per totes.

Resten 2 voltes i atrapem a Nagorek, que molt valent al notar-nos darrere, estira encara més les cames, cosa que aprofito per seguir-lo. La cursa està llançada. La previsió és que serà un 400 d’infern, però estic a davant per controlar moviments.

A punt d’entrar a l’última volta, toca agafar aire, hi ha dubtes, neguits, nervis, fatiga,

les cames estan en tensió, però falta una volta per acabar i estem aquí per competir al màxim.

Toca la campana, i el francès Nattes, hem passa com una moto, acte seguit el polac Arthur Kern també hem passa, moment de desconcert, perquè no havia començat el meu canvi i ells 2 estan per davant. Sang Freda. No m’han tret gaire distància.

Moment clau: la contra recta, estic 3r i enganxat als 2 de davant.

Agafo aire i el meu cap té clar que: HE VINGUT A GUANYAR, poso el kers, les cames reaccionen!!!! i veig que just abans de l’última curva estic 1r !!!

Sí!!! els he adelantat, entro als últims 100m a davant, estic a tope, i les meves cames només corren pensant en…arribar abans que els altres.

Tinc molta força i molta convicció.

Tinc ganes passar la meta i notar que ningú m’ha adelantat, tinc ganes d’aixecar el braços i sentir-me CAMPIÓ DEL MON!!!!!

446A2167

El somni s’ha complert, he aconseguit guanyar la carrera!!!

La sensació que experimento dins meu és indescriptible, però no puc deixar de somriure. Estic eufòric! Estic emocionadíssim, tot i que encara no m’ho acabo de creure.

He guanyat!!!

Penso en tots aquests mesos previs que ha valgut la pena no rendir-se, lluitar, creure, tenir fe en que sortirà bé.

M’en recordo que 2 dies abans de tancar inscripcions li dic al Xavi: he pensat anar a Torun..i hem contesta: i tant, allà arribaràs ben fort.

Me’n recordo del meu percentatge, del mega entreno a l’estadi olímpic, on entrenem la tècnica de carrera al llarg de tota la recta, parlant que en un mes era la final del mundial. Els MATcafés dels dissabtes, quan han sigut, realment l’altra motivació per entrenar.

Me’n recordo del meu germà, que ha estat allà dia rere dia. Motivant-me a córrer.

Me’n recordo del Juanma i el Josep, per mi la medalla és per ells 2 també.

Em sento privilegiat i feliç!!! Sobretot per rebre el suport dels meus, de la meva gent, que realment ha estat allà amb mi. Veig els vídeos que ha grabat la meva família, veig els companys del MAT de la Marbella que han parat l’entrenament per veure la meva final, veig el grup de Comunio amb més de 50 missatges, s’ho han currat tots amb el Vila, llegeixo totes les felicitacions, emocionat: M’enrecordo de tots i totes, família, amics, gent especial, coneguts. Es un moment molt especial.

És impressionant com un esport individual conté tants components propis d’esports de tarannà més col·lectiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s