El sacrifici et fa invencible.
L’altre dia en una conversa molt interessant amb una gran persona, va sorgir un tema educatiu i pedagògic entorn als infants que he considerat molt important per a escriure al blog: l’esforç.
Entenem l’acció d’esforçar-se com un acte que requereix sacrifici i motivació envers un objectiu.
La nostra incidència com agents educatius és fonamental sobretot en les primeres edats on directament tenim un paper molt important en el desenvolupament maduratiu dels infants, i els podem oferir una gran ajuda per al seu futur sobretot en la l’estructuració d’una bona actitud que els ajudi afrontar la vida amb uns valors clars, i sobretot amb motivació per a fer les coses.
No podem deixar de banda, que per la nostra part hem de tenir clara la dificultat del camí, on cada vegada costa més sacrificar-se i dedicar el temps que requereixen les coses, per tant s’ha de considerar un aprenentatge i aquest només té sentit si la meta és clara.
La demanda de la nostra societat, és d’anar avançant el temps més ràpidament i cada cop més perdent aquesta cultura per l’esforç. A més a més, l’esforç, com tot valor, té uns límits i s’emmarca en uns paràmetres. Cal tenir present que no tots els nens tenen les mateixes capacitats, per tant, no a tots se’ls hi pot demanar el mateix esforç.
Totalment d’acord, s’està perdent la cultura de l’esforç, no estem disposants a invertir massa tepms en aconseguir les coses. Quan realment la satisfacció que tens quan aconsegueixes les coses per l’esforç no té preu.
M'agradaM'agrada